.

diumenge, 27 de març del 2011

English review of 'Star EP' (March 2011)

Review: Poomse – Star EP

Published March 26, 2011 Reviews Leave a Comment

Llorenç Rosselló hails from Mallorca, not a location usually associated with experimental folk-pop but it’s this loose genre term which most closely fits his recordings under the name of Poomse. After the 2006 demo ‘The Phantom Hand Theory’ (the biggest compliment being it didn’t really sound like a demo), the artist returned with a full length album last year and now this new EP.

Poomse’s odd singing style resembles Robert Wyatt or – in layman’s terms – he has the voice of someone much older. When it’s filtered through youthful regret as on ‘Kitchen Floor Epiphany’ the effect is oddly satisfying. ‘Star’ begins as a blues-influenced track but its string sampling-ending is more reminiscent of classic Hollywood. In keeping with the unusual approach of the EP, ‘Heaven’ switches between grimy post punk and trumpet segments and ‘The Elephant In The Room’ balances discordant noise with off-kilter melody.

Given the eclectic approach to Poomse’s songwriting, there’s a lot to take in here even in the EP’s concise seventeen minutes. Tellingly, though, Rosselló makes a decent fist of becoming the Balearic Islands’ answer to Eels.

Web Sites:Poomse Blog
Poomse Bandcamp Site

Further Listening
Robert Wyatt, Beck, Eels

http://leonardslair.wordpress.com/2011/03/26/review-poomse-star-ep/

dimecres, 23 de març del 2011

Poomse a la festa del 10è aniversari de Foehn Records (Apolo 2, 19/03/2011)

Fotos: Toni Gomà

Foto: Ferran Vilanova

dilluns, 21 de març del 2011

Crítica a l'Enderrock (març 2011)

divendres, 4 de març del 2011

Crítica al Mondosonoro (març 2011)

POOMSE
“Tomorow Will Come & It Will Be Fine”
Foehn Records

ROCK ***1/2

No es casualidad que uno remueva en su pasado y le de por revisar el “Loss Leader” de Codeine. Aquello le removió por dentro y en parte le hizo tal y como es. El slowcore de los autores de aquel “The White Birch” (1994), de Come o los primeros Low o han marcado al mallorquín Llorenç Rosselló y cierto trasfondo, cierto alo de la desolación de aquellos noventa, hay en este debut. La parsimonia de la inicial “No Tomorrow” no lo puede esconder, incluso en el tono grave y fantasmagórico de su voz. Pero la cosa no va por aquí porque éste sobre todo es un trabajo de trazo pop y folk que podría ensamblar también con las tristezas a la guitarra de Red House Painters o Dakota Suite. Y la belleza clásica de “The Lost Years” y “Anhedonia” son el mejor ejemplo de cada. Un trabajo que cuida los arreglos de forma delicada y por los que Foehn se enamoró vía myspace y acabó tirando el lazo a un autor prolífico que ya tiene la continuación con “Star EP”, que se puede descargar gratis desde su bandcamp y en el que sigue trabajando en arreglos, incluso de viento, y capas de instrumentos mucho más complejas. Uno se hace pequeño ante temas que pueden ser menores como “Mathematic Light” o más crecidos como “You Make Me Smile” o “Boredom Is A Hungry Dog”. Atreverse con Codeine, con un pasado, ya es de valientes, y dándole otra dimensión pasa de anécdota a hecho rotundo. Y de rebote hace feliz a quienes en su momento le hicieron feliz. A Codeine. Celestí Oliver

dimecres, 9 de febrer del 2011

Poomse a ILLA SONORA

Un grup que s'atreveix a reivindicar a un grup tan increible i fascinant com els nord-americans Codeine té, d'entrada, tots els meus respectes. Poca gent ho ha fet a Mallorca i és per això que m'he tingut que llevar el capell davant Poomse, que arriben avui a Illa Sonora gràcies a la petició del seu creador, Llorenç Rosselló.

Poomse és un projecte jove, sorgit a mitjans de la dècada que hem deixat enrere; editaren una primera maqueta, "The phantom hand theory" (2006), però el gran moment d'aquest músic, aficat al Pla de na Tesa, arribà el passat 2010 quan, amb el segell català Foehn Records (El Gos Binari, Úrsula...), publica el seu primer àlbum, "Tomorrow will come & it will be fine". Aquest disc inclou, a part d'una excepcional versió dels propis Codeine, una sèrie de col·laboracions força destacables com la de Joan Castells (Petit), Gaspar Reixach (Conan Keaton, Petröleo), Mireia Salazar (The Big Head Troubled Boy) o Lorenzo Rosselló (Loxodrome). Com a complement d'aquest disc, tenim aquest petit EP que, segons el seu creador, sona molt diferent al material que es troba a "Tomorrow will come...".

I a què sona Poomse? Sincerament, és una música que té una virtud molt clara: la seva difícil catalogació. Uns parlarien d'un subgènere com és el Dream-Pop, però crec que la seva música és una barreja estudiadísima de sub-estils experimentals i minoritaris, com el Indie-Noise, el Psych-Folk, el Slowcore, o l'Art-Rock, i a on conflueixen influències de Yo La Tengo, Low, Will Oldham o Kid Dakota. En definitiva, un producte extremadament personal, pràcticament inèdit a Mallorca, que suposa una de les apostes musicals més arriscades i captivadores d'aquests darrers anys.

http://illasonora.blogspot.com