Un grup que s'atreveix a reivindicar a un grup tan increible i fascinant com els nord-americans Codeine té, d'entrada, tots els meus respectes. Poca gent ho ha fet a Mallorca i és per això que m'he tingut que llevar el capell davant Poomse, que arriben avui a Illa Sonora gràcies a la petició del seu creador, Llorenç Rosselló.
Poomse és un projecte jove, sorgit a mitjans de la dècada que hem deixat enrere; editaren una primera maqueta, "The phantom hand theory" (2006), però el gran moment d'aquest músic, aficat al Pla de na Tesa, arribà el passat 2010 quan, amb el segell català Foehn Records (El Gos Binari, Úrsula...), publica el seu primer àlbum, "Tomorrow will come & it will be fine". Aquest disc inclou, a part d'una excepcional versió dels propis Codeine, una sèrie de col·laboracions força destacables com la de Joan Castells (Petit), Gaspar Reixach (Conan Keaton, Petröleo), Mireia Salazar (The Big Head Troubled Boy) o Lorenzo Rosselló (Loxodrome). Com a complement d'aquest disc, tenim aquest petit EP que, segons el seu creador, sona molt diferent al material que es troba a "Tomorrow will come...".
I a què sona Poomse? Sincerament, és una música que té una virtud molt clara: la seva difícil catalogació. Uns parlarien d'un subgènere com és el Dream-Pop, però crec que la seva música és una barreja estudiadísima de sub-estils experimentals i minoritaris, com el Indie-Noise, el Psych-Folk, el Slowcore, o l'Art-Rock, i a on conflueixen influències de Yo La Tengo, Low, Will Oldham o Kid Dakota. En definitiva, un producte extremadament personal, pràcticament inèdit a Mallorca, que suposa una de les apostes musicals més arriscades i captivadores d'aquests darrers anys.
