.

Alternative sounds from the Balearic Islands...

Els músics dels Països Catalans troben forat a Londres

"Han tingut una recepció magnífica del públic", explica la directora d'operacions de The Great Escape

El grup mallorquí Beach Beach durant el seu concert a Londres Foto: ACN

Els grups de música dels Països Catalans són, cada dia més, una opció "atractiva i emocionat" pels promotors de concerts a les sales independents de Londres o els organitzadors de festivals com el prestigiós The Great Escape, un dels líders al Regne Unit en bandes emergents. Els catalans Mishima, Manel, Mujeres o els balears The Marzipan Man, Poomse o Beach Beach -que s'han estrenat aquest dijous a la sala TheGarage- són només alguns dels grups que han aconseguit fer-se un lloc en l'espai musical britànic en els darrers tres anys. "Han tingut una recepció magnífica del públic", explica la directora d'operacions de The Great Escape, Cat Morris.

"Hem estat portant grups de música catalana en els darrers tres anys com a part del festival i en els darrers dos també hem organitzat concerts a Londres amb representants de Catalunya", afirma Morris, que promou The Great Escape a Brighton i una desena de sales de música a la capital britànica.

"El 2011 hem tingut aquí a Londres a Mishima, Les Aus i Aias, i abans dj John Talabot", recorda aquesta experta en nous talents musicals, que també va programar, entre el 2008 i el 2009, concerts de Manel, Mujeres o Cuchillo. "Ara per primera vegada també hem seleccionat artistes purament balears, i és molt emocionant", afegeix Morris, en referència al concert d'aquest dijous a la nit de The Marzipan Man, Poomse o Beach Beach, tots provinents de les Illes.

L'organització de Cat Morris, The Great Escape, és la líder del sector en la presentació de noves promeses musicals, especialment en els estils pop i indie-independent, i sovint es defineix com un "Glastonbury al costat del mar" o una versió britànica del South by South West de Texas. Des de fa uns anys, col·labora estretament amb l'Institut Ramon Llull i l'ICIC a Londres per exportar la música de les terres de parla catalana. "Estem treballant plegats en una gran col·laboració pel 'The Great Escape' del 2012, quan farem concerts d'artistes catalans i balears", avança Morris, en referència al festival que enguany es farà entre el 10 i el 12 de maig a Brighton i que inclourà més de 300 bandes internacionals en 30 escenaris diferents.

Des de l'Institut Ramon Llull i la seva delegació a Londres, liderada per Mercè Estela, es valora molt positivament la creixent presència de nous grups catalans i balears als escenaris del Regne Unit, especialment perquè hi arriben de la mà de The Great Escape, una organització amb "molt bona reputació". "Els grups que seleccionen tenen tota la confiança del sector", assegura l'IRL, que creu que treballar amb promotors d'aquest tipus "facilita" que els grups emergents de Catalunya i Balears, i d'altres de més consolidats, rebin ofertes per ser "programats en altres festivals i concerts".

La qualitat dels grups catalans i, des d'aquest dijous també balears, que toquen a les sales de Londres facilita una "magnífica" resposta del públic britànic, segons Cat Morris, que confessa que escolta "a l'oficina" els mallorquins The Marzipan Man i que Mishima i altres grups van "deixar petjada" durant els seus concerts a Londres o Brighton. "Al públic li agrada, completament", explica Morris, que es mostra "especialment" satisfeta dels concerts que s'han programat a les seves sales de Londres, com 'TheGarage' o 'The Bull and the Gate'. "Estem molt contents de com ha funcionat fins i ara i esperem fer créixer la col·laboració amb els grups catalans", destaca Morris.

"Arreu dels Països Catalans s'està vivint una època de gran qualitat musical", assegura en Tomeu Mulet, de Beach and Beach. "Tan pel que fa a música cantada en llengua catalana com anglesa", afegeix aquest jove músic, que lidera la banda des del 2006. "Exportar un producte genuïnament dels Països Catalans ara és factible", celebra el cantant de Beach and Beach.

En Llorenç Roselló, en Gaspar Reixach i en Josep Verdera, components de Poomse, destaquen que en els darrers anys han sorgit molts grups de música de qualitat a ses Illes. Confessen que pels grups mallorquins o de la resta d'Illes, especialment les "més petites" resulta "més difícil" sortir a l'exterior i fer concerts, però que s'està aconseguint.

Per la seva banda, el líder del grup The Marizpan Man, que ha tocat al Primavera Sound i el festival de Benicàssim, confessa que estan "molt contents" de ser a Londres. Jordi Herrera explica que la formació està "mutant" a mida que fa concerts en directe, evolucionant cada dia. "A nivell musical m'agradaria en algun concert sortir volant, mentalment almenys, si poguéssim físicament ja seria genial", explica Herrera. "Sembla una tonteria, però no ho és. Volem convertir-nos en una droga musical", conclou.

http://www.naciodigital.cat/noticia/37571/musics/dels/paisos/catalans/troben/forat/londres

English review of 'Tomorrow will come...'

Poomse

Tomorrow Will Come And It Will Be Fine

Outside of the stereotypical 'Club 18-30' lager-soaked holiday hooligan millieu, the Balearic islands are known for their soporific charm and sunny disposition; ask a Catalan how they are, and the most likely answer one will receive is the ubiquitous 'tranquilo'. 'Peaceful'. It is then, perhaps, no mere coincidence that this, the first long-play offering from Mallorcan native sons Poomse, positively radiates Balearic idyll. Nowhere is this more evident than on second track'Anhedonia', an exquisitely-crafted slice of psychedelic slacker-pop in the mould of American indie heroes Flaming Lips, whose 'Do You Realize?' it bears a passing resemblance to. Blissed-out and Beatles-esque, this song encapsulates the Poomse 'sound' better than any other, it's laconic groove and starry-eyed melancholia a perfect advert for the rest of the material contained herein. Singer and songwriter Lorenç Rossello delivers his songs in a warm hispanic drawl which createsan atmosphere of fragility and naiveté, almost putting one in mind of Bjork and the affecting feel of her halting English, though it must be pointed out that Rossello's command of the language islargely flawless here. Rossello's plaintive delivery and the warmly sentimental (though never cloying) nature of his song-writing give Tomorrow Will Come... much of its charm, but another key component of the album is the sheer creativity brought to bear on some of the arrangements, which border on the fearless. Several tracks are positively labyrinthine, leaving the traditional 'verse, chorus, verse' pop structure in the dust, instead typically focussing on structures which more closely resemble a 'beginning, middle, end' narrative form; one section opens the piece which then meanders off on a seeming tangent, until the final section brings proceedings to close. When it works (which is, in fairness, often) the results are magnificent; on the rare occasions that it doesn't, the listener may be left feeling a little lost, though may permit him/herself a sly chuckle at the bare-faced effrontery of it all. It is telling that the more concise pieces such as the aforementioned 'Anhedonia' and the achingly tender 'The Lost Years' are the most immediately memorable of those on offer here, but some of the more challenging pieces reward repeated listens, such as in the case of the sandblasted desert mania of 'Dillanesca' or the woozy (think: 'drunk trying to find the right key to his front-door') 'Mathematic Light'. There is much for the patient listener to uncover. With that in mind, it's worth pointing out that this is in no way a 'Saturday night' record. What it is, is a perfect Sunday morning come-down record, trippy without being hectic. Analgesic. And, in fact, an excellent debut album from a band who clearly have a lot to offer. On this evidence, Poomse deserve a much wider audience – whether they will achieve it or not is debatable. But perhaps that's as it should be. A comforting secret, best enjoyed the morning after a heartbreak the night before.

Ryan Magee

http://thealbatrossreview.blogspot.com/2011/03/album-review.html

Poomse in London...

Poomse at Teatre Mar i Terra, Palma, 24th Nov, 2011

Fotos: Sandra Almazán

Evening Hymns + Poomse at Teatre Mar i Terra, Palma, 24th Nov, 2011

Poomse at the Garage, London, 1st Dec 2011

http://venues.meanfiddler.com/the-garage/listings/featured/5483

Llorenç Rosello is the main blood vessel behind Poomse whose album ‘Tomorrow Will Come & It Will Be Fine’ took the listener to his secret hiding place. Llorenç Rosello is now opening the door to all the curious and performing live under the name Poomse and is inviting you to come into his world.

Pecan Pie presents: A gentle evening with Evening Hymns + Poomse

Evening Hymns és el projecte de Jonas Bonetta un llenyataire de l’estat d’Ontario al Canadà. Bonetta i el seu pare tenien una serreria que finalment ha acabat convertint-se en un estudi d’enregistrament on Jonas i els seus Evening Hymns enregistren cançons més espectrals que terrenals, veritablent folk però d’un altre món. Ecos de la solitud dels boscos i els llacs se poden sentir als seus discs (sentir de sentir, no només d’escoltar). La dels Evening Hymns és una de les músiques que més ens ha transmès un sentit de veritat els darrers temps. Són habituals de les carreteres de centre-europa però encara mai no havien baixat tan al sud.

Ens ha complagut infinítament obtenir la presència a Mallorca d’Evening Hymns i ens ha semblat que són els artistes ideals per format part del cicle A Gentle Evening With. No falleu, amb el cor a la mà.

Els acompanyaran Poomse, una de les propostes més originals de la (més rica i variada del que molts pensen) escena mallorquina. El projecte de Llorenç Rosselló crida l’atenció per la seva introspecció i maduresa, folk sorgit d’un interior profundament indie o viceversa? És segur que al Mar i Terra ens oferiran algunes d’aquestes noves cançons que està parint Poomse, ara trio amb Gaspar Reixach i Josep Verdera. El vist a Lloseta a principis d’octubre era realment prometedor !

Teniu en compte que el concert te lloc al Mar i Terra, això vol dir que hi haurà puntualitat a l’hora d’iniciar les actuacions i que un cop començat al concert no es permetrà l’entrada de més públic a la sala.